Nit de nadal. Els patiments dels quals venen molts tortosins.

Avui 24 de desembre és la nit de Nadal, els cristians celebren el naixement del fill de Déu, arribat a la terra per salvar-nos i transmetre'ns la paraula del Pare.

Fins i tot per als agnòstics com jo, que no ho tenim del tot clar que Déu existeixi i en tot cas tenim clar que lo de l'església (sobretot la catòlica) és un dels majors "cuentos" de la història, rebem un sentiment de recolliment i màgia en una nit com aquesta.

Precisament en un dia com aquest vull tenir un record especial per a n'aquells indrets del món on hi ha guerres i sofriments en la seua major part olvidats, amb especial atenció a n'aquells països dels quals són originaris bona part dels tortosins arribats a la nostra ciutat en els darrers 10 anys.

Colòmbia:

Les guerrilles de les FARC i de l'ELN continuen controlant una bona part del país on l'Estat colombià no pot arribar generant un clima de violència i inseguretat alimentat pels diners del narcotràfic de cocaïna que es consumeix a Europa i als Estats Units. Molts camperols han de fugir a malviure a les grans ciutats on, a pesar de les penúries, saben que no seran assassinats indiscriminadament. Des de 1985, 60.000 morts i 3 milions i mig de desplaçats.

Mali i Niger:

D'aquests dos països provenen bona part dels subsaharians que arriben a Tortosa, juntament amb el Senegal. Els països francòfons de la zona del Sahel (sud del Sàhara) no només tenen la desgràcia d'estar classificats entre els més pobres de la terra sino que a més a més tenen la desgràcia de ser una de les zones preferides pels guerrillers d'Al Qaeda per instal·lar-hi camps d'entrenament. I per això no fos prou des d'enguany la zona està inmersa en una guerra civil que enfronta, per una part, als exèrcits de Mali i de Niger i per l'altra a un exèrcit de tuaregs rebels que es disputen el control de l'únic recurs natural, del país, les mines d'urani.

Marroc i el Sàhara Occidental:

No val la pena repetir tot lo que ja he dit en anteriors entrades del meu altre bloc. 150.000 refugiats desplaçats a Tindouf esperant que la comunitat internacional, Estat espanyol al capdavant, posi d'una vegada els punts sobre les "i" al Marroc. Indignant.

Algèria:

Un altre conflicte del que n'he parlat en varis posts anteriors. A Algèria continua havent-hi gent la vida de la qual perilla només per viure a les muntanyes o per conduir de nit per segons quines carreteres degut al feixisme islamista. 150.000 víctimes com a mínim.

Russia i països veïns:

M'agradaria saber molt més del que sé d'aquesta zona del món. Però la reelecció de Putin per mitjans democràtics poc transparents i les seves grans reserves de petroli i de gas natural amb l'increment de preus continuat d'aquests combustibles fòssils auguren que l'estil rus seguirà imposant-se amb més i més contundència. La llarga tradiciço autoritària del país, el seu desig de continuar pesant en l'escena internacional multipolar i les seues intromissions en conflictes nacionals tan interns com el de Txetxènia (200.000 refugiats) com externs com el de Nagorno-Karabaj ens poden fer considerar aquesta zona del món com un polvorí en potència cada cop més.

Pakistan i Catxemira:

Aquí està el pitjor escenari de tots ja que hi ha armes nuclears sobre la taula. A la llarga guerra s'hi suma el polvorí que és el Pakistà i que pot estallar en qualsevol moment, la seua suma d'ètnies i el fet que possiblement sigui la base des de la qual opera Bin Laden no auguren res de bo per aquella zona.

Moldàvia:

La regió del Transdniester, que es va declarar independent al 1991 dins de Moldàvia però sense obtenir reconeixement internacional, continua sense respectar els drets humans a la minoria moldàvia que hi ha dins el territori.


Amb aquests conflictes a la ment esperem i desitjem que l'any nou aportin més enteniment, pau i sentit comú. Que l'esperit del Nadal ens il·lumini i els il·lumini. Realment ho desitjo.