Problemes hídrics (i polítics) a llarga distància

Seria irresponsable, al meu entendre, negar l'aigua a Barcelona, tot i que hi hagin arguments sòlids en contra de transvassar aigua entre conques hidrogràfiques i a la vegada no intentar, ni que sigui intentar (donat que ningú neix sent enginyer hidràulic) trobar una solució alternativa.

Tal com diu avui Manel Zaera al seu bloc, la gran proposta convergent, es podria dir que des de fa temps, per solucionar el problema hídric català, portar aigua del Ròine, em fa a mi que no seria la "solució definitiva" com diu l'Artur Mas.

N'hi ha prou en donar una ullada per fora, sense agafar cap avió, no gaire lluny està el fracàs del Tajo-Segura per paliar la sed de la regió de Murcia (El govern de l'Estat espanyol ha aprobat una nova cessió d'aigües mentre estirava a la vegada les orelles al govern català) i més enllà tenim Califòrnia on es va fer un transvassament del riu Colorado, situat a un estat nord-americà veí i la ciutat continua tenint sed i agafant més aigua de la que li pertoca.

Per tant, transvassaments hem de tenir clar que no.

On podem buscar solucions?

Hi ha un lloc on des de Catalunya estem acostumats a criminalitzar continuament, es diu Israel.

Israel té una població semblant a la catalana sota una superficie de territori similar.

D'aquell país sembla que només interessi a la premsa i mitjans de comunicació catalans, que són uns imperialistes, que maten xiquets palestins i coses similars.

Però és que ningú se n'adona que Israel és la història d'un èxit als límits del desert? Perquè no se'n parla a casa nostra dels avenços que Israel està aportant al progrès de la humanitat i que dificilment aportarà Hamas o els governs de Siria o de l'Iran???

Allí hi ha una empresa, Mekorot, que és líder mundial en abastir aigua als seus ciutadans en condicions climàtiques extremes (Mediterrani + Límit del desert).

I si, és cert, allí tenen ja un transvassament, des dels anys 50, però com que van més avançats que nosaltres, ja se n'han adonat que no és suficient i estan buscant constantment i sense cansar-se vies alternatives. Els hi va la supervivència en aquesta tasca.

Per a començar, Israel consumeix un terç del consum d'aigua per càpita que consumeix una de les zones del món que he mencionat que té un clima similar, Califòrnia.

I desprès, tot i que el transvassament i la moderació en el consum no són suficients s'han hagut d'obligar a ells mateixos a ser líders en el que s'anomena "Solucions hídriques no convencionals", moltes ja les coneixem, com la dessalació, la recolecció d'aigües de pluja en llacs artificials, la reutilització d'aigües tant per a consum urbà com agrícola i una mesura sorprenent i que jo desconeixia, el "cultiu de núvols" PROVOCAR PLUJA. S'ha acabat ja el temps de fer pregàries a Santa Bàrbara i al gran Manitú. Algú ho sabia això?

Senyor Baltasar, senyor Mas, estem al segle XXI i a un país del món desenvolupat, si us plau, que es noti.