Problemes hídrics (i polítics) a llarga distància

Seria irresponsable, al meu entendre, negar l'aigua a Barcelona, tot i que hi hagin arguments sòlids en contra de transvassar aigua entre conques hidrogràfiques i a la vegada no intentar, ni que sigui intentar (donat que ningú neix sent enginyer hidràulic) trobar una solució alternativa.

Tal com diu avui Manel Zaera al seu bloc, la gran proposta convergent, es podria dir que des de fa temps, per solucionar el problema hídric català, portar aigua del Ròine, em fa a mi que no seria la "solució definitiva" com diu l'Artur Mas.

N'hi ha prou en donar una ullada per fora, sense agafar cap avió, no gaire lluny està el fracàs del Tajo-Segura per paliar la sed de la regió de Murcia (El govern de l'Estat espanyol ha aprobat una nova cessió d'aigües mentre estirava a la vegada les orelles al govern català) i més enllà tenim Califòrnia on es va fer un transvassament del riu Colorado, situat a un estat nord-americà veí i la ciutat continua tenint sed i agafant més aigua de la que li pertoca.

Per tant, transvassaments hem de tenir clar que no.

On podem buscar solucions?

Hi ha un lloc on des de Catalunya estem acostumats a criminalitzar continuament, es diu Israel.

Israel té una població semblant a la catalana sota una superficie de territori similar.

D'aquell país sembla que només interessi a la premsa i mitjans de comunicació catalans, que són uns imperialistes, que maten xiquets palestins i coses similars.

Però és que ningú se n'adona que Israel és la història d'un èxit als límits del desert? Perquè no se'n parla a casa nostra dels avenços que Israel està aportant al progrès de la humanitat i que dificilment aportarà Hamas o els governs de Siria o de l'Iran???

Allí hi ha una empresa, Mekorot, que és líder mundial en abastir aigua als seus ciutadans en condicions climàtiques extremes (Mediterrani + Límit del desert).

I si, és cert, allí tenen ja un transvassament, des dels anys 50, però com que van més avançats que nosaltres, ja se n'han adonat que no és suficient i estan buscant constantment i sense cansar-se vies alternatives. Els hi va la supervivència en aquesta tasca.

Per a començar, Israel consumeix un terç del consum d'aigua per càpita que consumeix una de les zones del món que he mencionat que té un clima similar, Califòrnia.

I desprès, tot i que el transvassament i la moderació en el consum no són suficients s'han hagut d'obligar a ells mateixos a ser líders en el que s'anomena "Solucions hídriques no convencionals", moltes ja les coneixem, com la dessalació, la recolecció d'aigües de pluja en llacs artificials, la reutilització d'aigües tant per a consum urbà com agrícola i una mesura sorprenent i que jo desconeixia, el "cultiu de núvols" PROVOCAR PLUJA. S'ha acabat ja el temps de fer pregàries a Santa Bàrbara i al gran Manitú. Algú ho sabia això?

Senyor Baltasar, senyor Mas, estem al segle XXI i a un país del món desenvolupat, si us plau, que es noti.

Problemes hídrics (i polítics) a curta i mitja distància.

Dieu-me agosarat però ho penso dir.

Crec que mentre ERC estigui al govern tripartit no hi haurà de cap de les maneres transvassament de la conca de l'Ebre al sistema Ter-Llobregat (Almenys sempre que no es faci d'amagat i d'esquenes a la resta de socis del govern tripartit).

La permanent de l'executiva d'ERC a l'Ebre ja s'hi ha manifestat en contra i això només és el començament. Aviat recuperarem la confiança de l'electorat, si més no a les Terres de l'Ebre.

I això per què?

Un dels principals motius pels quals vaig entrar a formar part com a militant d'ERC fa ja 6 anys és perquè sentia que, si més no mentres estigués Josep Lluís Carod-Rovira al davant del partit, no hi hauria cap tipus d'extracció d'aigua del riu Ebre, que realment s'ho creia i així ho transmitia.

Si ERC, a nivell nacional, no ha parat als peus al Baltasar i al Saura (Els més irresponsables de tots en tota aquesta història, no es pot ser ecosocialista i defensar extraccions "puntuals" d'una conca hidrogràfica a una altra, és a dir "TRANSVASSAMENTS") és perquè malhauradament estem vivint el guirigall que estem vivint a nivell intern.

Però compte, que l'assamblearisme d'ERC és a la vegada el seu taló d'Aquiles i la seva GRANDESA, el que passa és com ja vaig dir en anteriors posts, l'assamblearisme porta a situacions de galliner alborotat si no es sap conduir bé. Així ho senyala fins i tot Saul Gordillo en una de le seues darreres entrades, és una llàstima que en una situació d'allunyament de la joventut respecte la classe política no es sapigue canalitzar el descontentament venent l'assamblearisme d'ERC com un símbol de democràcia viva i participativa.

L'assamblearisme d'ERC és el segon motiu pel qual em va engrescar formar part del projecte d'ERC. Havia estat vinculat amb anterioritat a les joventuts de convergència democràtica de catalunya on, tot i que en l'eix esquerra-dreta em sentia més ben acomodat que actualment a ERC, em disgustava la posició dels "grans" en matèria de transvassaments, en matèria de definició del camí que haviem de seguir fins a la independència (si es que el camí existia) i on no hi trobava cap alicient a participar en la democràcia interna del partit on les decisions es prenen de forma consensuada abans dels congressos, tot i que fins ara està demostrat que és un mètode d'organització interna que dóna grans resultats.

ERC facilita als seus militants participar en les grans decisions del partit i fins i tot, si jo demà pogués reunir un aval del 5% de la militància, podria presentar-me a secretari general. El que passa és que, com el mateix Saul Gordillo comenta, vivim un linxament mediàtic continuat que ens impedeix vendre millor la grandesa de la nostra democràcia interna.

En aquest context precongressual, de búsqueda de suport entre els indecisos (entre els quals m'hi conto) i amb Josep Lluís Carod-Rovira encara a la Generalitat és inevitable que almenys un dels candidats a liderar el partit no tregui el tema de l'aigua al damunt la taula i si no us ho creieu ja ho veureu. Estem parlant de trobar el suport de la militància no només de les Terres de l'Ebre sino de tot el grup de comarques que van des del Montsià fins a la Cerdanya i que formen part de la conca catalana de l'Ebre, les següents:

Montsià
Baix Ebre
Terra Alta
Ribera d'Ebre
Segrià
Noguera
Urgell
Pla d'Urgell
Segarra
Noguera
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Alta Ribagorça
Alt Urgell
Cerdanya

15 de les 41 comarques catalanes, poca broma.

En farem seguiment del tema. Indiferents no ens hi quedarem.

Defensem la llibertat d'expressió

No em considero d'extrema dreta, potser tinc alguns tints "liberals" en matèria econòmica que em poden allunyar del que s'anomena pensament "socialdemòcrata" però no sóc ni conservador, ni racista, ni religiòs, ni xenòfob, ni defenso ni he cregut mai en segregacions racials ni res d'això.
Crec en els impostos progressius, en la igualtat d'oportunitats, en la llibertat de consciència individual i en les polítiques socials d'ajuda als col·lectius més marginats de la nostra societat.

I per a donar-li més suc al tema, estic a favor de l'entrada de Turquia a la Unió Europea (amb certes condicions que a dia d'avui no es compleixen).

Però per damunt de tot sóc un demòcrata com vull creure que ho som el 99% dels habitants de Tortosa, les Terres de l'Ebre, Catalunya i la Unió Europea.

Tota aquesta petita introducció per dir el següent:

1) Considero injustificat que la premsa del nostre país consideri al diputat neerlandès Wilders d'ideologia d'extrema dreta només per haver realitzat i penjat a internet el seu documental Fitna. Conservador si, però se'l pot relacionar ideològicament amb España 2000, per exemple?

2) Jo vaig veure el video sencer ahir i no vaig veure res que no fos veritat amb l'excepció de la idea subjacent que Wilders volia portar a debat precisament amb la pel·lícula i que és el motiu de controvèrsia, que el Coran incita a la violència i no tolera com a tal la llibertat d'expressió. I com que l'Islam és un fenòmen present a Europa amb força estem donant aigua i "Güano" al germen que ha de destruir tot lo que Europa representa.

És veritat això? Jo no ho crec així, crec realment que l'Islam és una religió de pau però hi ha el problema que els grups radicals són una minoria massa sorollosa (i perillosa) i, per això, com ja vaig dir en un altre post estic obligat a defensar la llibertat d'expressió del meu contrincant encara que no cregui en el que ell diu.

Avui el video ja no es podia veure a la web oficial ni al servidor secundari on va penjar-lo, LiveLeak. El missatge que surt a LiveLeak quan intentem veure el video ens fa pensar que potser algo de raó té Wilders, LiveLeak l'ha retirat per les amenaces rebudes tot i deixar clar que ells estant a favor de defensar la llibertat d'expressió però han d'assegurar abans que res la seguretat física dels treballadors de la seva pàgina web.

És terrible, dóna la impressió que estiguem davant un continu pacte de Munic, cedint i cedint!!

Ελληνική Δημοκρατία ????

Em fereix fins al fons de la meua ànima veure el que he vist aquest matí al temple d'Hera a Olímpia, Grècia.

Ja sé que vivim en un món hipòcrita i que Xina no canviarà de la nit al dia, però no puc fer-hi res.

Jo amb la samarreta antitransvassament a Olímpia a l'estiu 2007 allí on s'ha comès el "sacrilegi" aquest matí

Que al lloc on van nèixer els jocs olímpics, al país on va nèixer la filosofia occidental i la democràcia, el mateix país que va tindre una guerra d'alliberament nacional contra Turquia a principis del segle XX liderant la primavera de les nacions a Europa, es persegueixi un activista dels drets humans la setmana desprès que la Xina hagi assassinat i torturat a activistes en favor de la lliberat del Tíbet em fa revoldre l'ànima i em recorda lo podrit que està el món.

Foto extreta de news.bbc.co.uk

Em dóna igual que soni idealista, que sigui com fer volar coloms i que alguns ho considerin una heretgia, jo també demano, des del meu raconet de món ebrenc, el boycott als Jocs Olímpics de Beijing.

Si Europa va saber dir "No a la Guerra" al 2003 també hauria de ser capaç de dir "No als jocs de l'extermini cultural" al 2008. Però si ni el mateix país que va encendre la llum de la racionalitat i la llibertat al nostre continent sap imposar el pas llavors es que Europa està ja perduda davant del nou món que està pujant amn força cap a Llevant.

Sort que,tal com he dit a l'anterior post, acabo d'escriure no fa poc un article a la wikitravel sobre l'illa d'Itaca i me n'he enrecordat que Grècia és molt més que tot això. És molt més que el partit de dreta que està governant el país ara mateix. Us deixo el millor moment de la pel·lícula "La mandolina del capità Corelli" que es va filmar a l'illa de Cefalònia, al costat d'Itaca. Això em consola, ni que sigui temporalment.

Atticte al wikitravel

El passat divendres dia 14 vaig assistir per primer cop a una de les xerrades que mensualment organitza l'associació Attictes a Amposta.

Feia temps que hi volia assistir però és que a més a més en aquella ocasió valia la pena anar-hi, m'havien preparat un esquer especial per a què jo hi piqués, anava Carme Pla a parlar d'allò que vam començar a crear a crear fa vora un any un grup reduït però il·lusionat d'internautes ebrencs, la wikitravel en català.

Poques voltes les Terres de l'Ebre són pioneres, en el domini que sigui, dins l'àmbit dels Països Catalans, els de Girona i sobretot Barcelona sempre ens van pel davant en tot, però aquest cop els vam guanyar la partida, obrint el portal en català des de les Terres de l'Ebre de la guia de viatges gratuïta més gran del món.

El problema és que vam pegar una gran accelerada i el motor es va quedar sense gasolina molt d'hora. Hem d'expandir l'idea per tot arreu, Carme ja ha començat parlant del Wikitravel a Catalunya Radio.

Em va agradar la filosofia de l'associació Attictes i segurament em passaré per allà més sovint, pretenen difondre l'ús de les noves tecnologies a les Terres de l'Ebre parlant i donant a conèixer les novetats d'un sector en constant canvi. (Corregiu-me si m'equivoco).

Pel qu fa a la Wikitravel, jo avui he dedicat una bona estona a escriure l'article sobre el Sàhara Occidental però se m'ha esborrat quan el tenia quasi acabat, al final només he deixat el cos central. També he fet una mica d'article de l'illa d'Itaca a Grècia ara que encara tinc fresca a la memòria els records del meu pas per l'illa d'Ulisses.
Les fotos que hi ha penjades són meves i les poso en "domini públic" seguint la filosofia del Wikitravel.

VM5B: Pak Döner Kebab Tortosa

Nom: Pak Döner Kebab Tortosa
Tipus: Bar-Restaurant
Halal? No
Situació: A l'avinguda Felip Pedrell, de cara al riu, entre el carrer Argentina i l'antic mercat del peix. Barri de l'eixample.
Es pot fumar? Si
Producte estrella: El Döner Kebab
Nacionalitat dels qui porten endavant el negoci: Paquistanesa
Preus indicatius: 3 EUR Döner Kebab de pollastre i de vedella. 3,5 Eur Durum de pollastre i vedella.
Decoració: Molt simple. Sens dubte falta que cuidin la neteja.
Tipus de clientela: Majoritàriament estrangers, no només paquistanesos.

Comentaris:
Segueixo buscant el millor Döner Kebab / Shawarma de Tortosa per diferents establiments regentats per paquistanesos situats a diferents barris de la ciutat.
A l'igual que altres establiments del mateix tipus que es troben a la ciutat aquest també pateix un seriòs problema de marketing en quan, no només a la televisió s'hi veuen programes en urdu o en anglès adressats a la comunitat paquistanesa resident a Europa, sino que aquest en particular deixa una mica que desitjar pel que fa a la neteja, sobretot de les manises i de la campana de la cuina.
També tenen problemes pel que fa a l'idioma, carta únicament en castellà i a més a més mal escrit (pan "piquiño" per a referir-se a un pa petit) i quan li vaig dir al propietari que "no vull pataques" se va entendre que volia el durum per a emportar.
Per contra, un punt positiu que no havia vist a cap Döner fins ara és la gran diversitat de la clientela, no només hi havia catalans (pocs) i paquistanesos (bastants) sino que també hi havia ciutadans de l'Europa de l'Est menjant. Sens dubte la situació cèntrica d'aquest Döner, prop del mercat i del riu, hi deu ajudar.

Punts positius: Únic Döner de Tortosa on es pot trobar el durum, döner kebab en forma de cigar allargat.
Punts negatius: Neteja.

Censura xinesa

Recordeu quan estava pel Marroc i us contava lo malament que estava el tema de la llibertat d'expressió per allà baix?

Doncs bé, ara teniu l'oportunitat de saber com es viu el tema de la repressió xinesa al Tibet des del Fotolog d'una tortosina.

I és que no es pot parar un Tsunami amb una Gran Muralla.....

Ara és l'hora segadors!

Assisteixo com a espectador extern a la "vendetta" que s'està vivint aquests dies dins d'ERC.

Sempre m'ha agradat Carod per la seua capacitat oratòria i la facilitat amb què comunica al poble pla lluny de grans discursos retòrics dient les coses pel seu nom. Però a la vegada sóc partidari de marcar amb més força el caràcter d'ERC dins del govern tripartit sense arribar a trencar-lo situant-me així més a prop del pensament d'Uriel Bertran.

Montilla és un president sobradament gris i el seu partit un apèndix descarat del PSOE i em resulta sorprenent que Carod no hagi aprofitat fins ara per resaltar la seua figura dins del tripartit.

Ara per ara no tinc intenció d'anar a cap congrès fraticida (a no ser que es faci en algun lloc paisatgísticament atractiu), sóc partidari de l'assamblearisme i la democràcia directa sempre i quan els participants sapiguen mantenir les formes i el respecte per l'adversari, cosa que avui per avui no crec que es doni. Som un país i un partit polític deliciosament mediterrani.



Però a la vegada me n'orgulleixo que hi hagi debat intern, doncs dóna a demostrar que som un partit viu i no un cúmul de números de militants que obeixen al seu líder amb fe cega com passa als grans partits majoritaris donant com a resultat una democràcia elitista.



És perquè sóc independentista i crec que la nostra identitat col·lectiva només sobreviurà en un món globalitzat si sabem dir clar i fort que volem ser una nació lliure dins del marc de la Unió Europea que crec en el projecte d'Esquerra Republicana de Catalunya i defujo de cants de sirena de "Cases grans" on no saben encara cap a on van. El dia que a la Casa Gran diguin "volem la plena independència", llavors potser en convenceran a un bon grapat, inclòs a mi. A mi, avui per avui, no. Espanya és un riu massa gran i caudalòs amb massa cocodrils com per anar a jugar al banyar-se i guardar la roba.



Per tot plegat continuaré creient en ERC SEMPRE I QUAN en el cas que es realitzi l'amenaça del transvassament Segre-Barcelona o Tarragona (CAT)-Barcelona ERC sapigue oposar-s'hi des de dins del tripartit arribant fins i tot a trencar-lo si fa falta.

Crec que la possibilitat de què hi hagi transvassament de la conca del Segre-Ebre al sistema Ter-Llobregat és una magnífica oportunitat per redifinir el perfil propi d'ERC dins del govern català.

No estem en contra de negar l'aigua a ningú ni volem generar conflictes territorials, senzillament demano la lluna. Per això estic ficat en política.

Felicitats al PSOE

A aquestes hores hi ha un 71,45% escrutat i el PSOE hauria guanyat les eleccions generals a l'Estat espanyol amb 168 diputats contra 154 del PP.

Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora crec que tindrem victòria del PSOE amb majoria simple lo qual estic convençut que és la millor opció per a Catalunya i les Terres de l'Ebre.

No tant content estic pels resultats d'Esquerra, estan molt per sota del que jo m'esperava i no puc amagar la meua decepció, a més a més, es perd el diputat que teniem a la circumscripció de Tarragona i per a més inri, a Tortosa, amb el 83,06% escrutat, el PP està treient més vots que Esquerra.

Haurem de posar-mos a reflexionar, des de dins d'Esquerra, perquè hem tingut aquests resultats i fer un gran exèrcici d'autocrítica per posar-mos a treballar des de demà per a què el partit de Macià, Companys i Carod-Rovira torni a tenir major suport popular a la nostra ciutat que el partit de Fraga, Zaplana i Aznar.

VM5B: Café Sindabad

Nom: Café Sindabad
Tipus: Cafeteria
Halal? Si
Situació: A la plaça Mossen Sol, al barri del rastre.
Es pot fumar? Si, i a més a més amb catximba
Producte estrella: El té a la menta
Nacionalitat dels qui porten endavant el negoci: Marroquina
Preus indicatius: Té a la menta, 1 Euro.
Decoració: Molt marroquina, amb fotos del Marroc i taules i cadires típiques d'un bar d'un barri qualsevol del Marroc.
Tipus de clientela: Majoritàriament marroquins, tant homes com dones.

Comentaris:
Ja trigava en dedicar un article a la principal comunitat d'estrangers de Tortosa, els marroquins, però és que, si no vaig errat, només hi ha dos bars de marroquins a la ciutat, a més a més de vàries botigues de queviures. Res a veure amb el gran número d'establiments de Shawarma regentats per pakistanesos.
El Sindibad és, dels dos bars de marroquins, el menys conegut i també el que, per principi del gerent, està orientat a la clientela marroquina, que no és poca.
Així tenim a la carta de serveis bàsicament només dos productes, café i té a la menta, boníssim i més barat que a l'altre establiment del qual parlaré un altre dia.
A més a més estan tot el dia amb la televisió en satèl·lit conectada a programes marroquins, majoritàriament sèries o videoclips en àrab lo qual, no es pot negar, allunya a la població tortosina autòctona i atreu als marroquins nostàlgics de la seua terra.
No obstant jo el considero un lloc simpàtic, on ets pots impregnar de l'olor a té a la menta i del fum de les catximbes, molt més agradable que el del tabac convencional.
Mohamed, el seu propietari, originari d'Oujda, ciutat propera a la frontera amb Algèria, m'ha contat que està preparant-ho tot per obrir una carpa (A l'estil del Mini Bar, diu ell) a la plaça Mossèn Sol durant l'estiu per fer concerts de música marroquina en directe a l'aire lliure.
Si consegueix el seu propòsit serà una oferta cultural interessant...tot i que no tots els veïns de la plaça hi seran d'acord, puc imaginar. Personalment crec que serà una bona proposta sempre i quan a les 23h tanquin els altaveus.
Tot un revolucionari del casc antic de Tortosa.

Punts positius: Ambient oriental assegurat. La presència de dones marroquines parla positivament del bon ambient.
Punts negatius: No hi ha carta de preus i la programació televisiva, només en àrab, pot desagradar a més d'un.

Petits chanteurs de Saint Marc a Tortosa

Per fi un espectacle cultural a nivell europeu a Tortosa!!

El proper dijous dia 12 de març ens visiten els "Petits Chanteurs de Saint Marc" (Petits cantants de Sant Marc) i, actuaran, oco al dato, a la nau central de la catedral de Tortosa, a les 20,30h en el marc de la 3a edició del festival de música sacra. Ja era que en treguessim suc al nostre patrimoni fora de la festa del Renaixement.

Per a qui no sapigue qui són, si heu vist la pel·lícula "Los chicos del coro" (Les choristes en versió original), són els xiquets coristes a partir dels quals es basa la pel·lícula.

Us en deixo la que és possiblement la seua cançó més coneguda. Paga la pena, encara que costi 20 EUR l'entrada.